Vidres

A Òptica Galilea estudiarem el teu cas i t’assessorarem perquè trobis el vidre perfecte per a la teva situació particular.

A continuació trobaràs un resum molt esquemàtic dels diferents tipus de cristalls segons el material, els tractaments, índex de refracció i geometria.

Tipus de vidres segons el material

Orgànics: avui dia són els més utilitzats per les seves propietats: pesen menys i són menys propensos a trencar-se que els vidres minerals. D’altra banda, necessiten de més cuidats, ja que són més fàcils de rallar.
Minerals: tenen una gran duresa en la seva superfície, fent-los més resistents a possibles rallades. Com a contrapartida, són més susceptibles a fracturar-se i pesen una mica més que els orgànics. En cas de graduacions elevades admeten més reduccions i, per tant, queden més fins i estètics que els orgànics.
Policarbonat: són més resistents a cops i caigudes que les lents orgàniques i una mica més lleugers. Per contra, es rallen molt més que les lents orgàniques i la qualitat òptica no sol ser tan bona.

Tipus de vidres segons el seu tractament

Vidre blanc: es denomina així al vidre que no posseeix cap tractament en la seva superfície (ni endurit, ni antirreflexant ni superhidrofòbic.
Endurit: capa que s’aplica a la superfície del vidre orgànic o de policarbonat per augmentar la seva resistència al rallat.
Antirreflexant: capa que s’aplica sobre vidres orgànics, de policarbonat o minerals per eliminar els reflexos de la llum incident. Segons la graduació i el tipus de antirreflexant, aquest tipus de tractament pot disminuir els reflexos fins a un 99%. L’ús del antirreflejxant comporta una millora estètica del portador de les ulleres i, a la vegada, una major comoditat d’ús en eliminar-se els molests reflexos.
Superhidrofòbic: capa que es pot aplicar sobre la capa antirreflexant la funció la qual és repel·lir l’aigua i la brutícia, aportant així una major nitidesa de visió a l’usuari i fent que la neteja de la ullera sigui més senzilla.
Fotocromàtic: són lents les quals s’adapten automàticament als canvis de llum en exteriors, adquirint una coloració i enfosquiment en funció de la intensitat de la llum: en interiors són completament clares i en exteriors amb tonalitat. Al portar uns vidres fotocromàtics es redueix la fatiga visual, a més de bloquejar el 100% dels rajos UVA i UVB. Els fotocromàticos poden ser vidres blancs, endurits, amb antirreflexant o superhidrofòbics.
Antivaho: tractament que evita que les lents s’entelin quan ens apropem a plats fumejants, passem d’un ambient fred a un altre càlid o realitzem activitats a l’aire lliure. Per a l’activació del tractament de la lent és necessari una gota del producte activador una vegada a la setmana.
Polaritzat: tractament que poden portar les lents solars i que es caracteritza per eliminar els reflexos que vénen del paviment, de l’aigua, de la neu…, és a dir, de superfícies horitzontals. Són de gran utilitat a l’hora de conduir, navegar, esquiar o pescar. El polaritzat no té efecte sobre l’absorció dels rajos UVA i UVB, però si redueixen considerablement la fatiga visual en reduir els reflexos i augmentar el contrast.

Índex de refracció

Comunament se li anomena “reduccions”, ja que l’índex de refracció d’un vidre va lligat al grossor que tindrà aquest: a major índex de refracció més reducció.
Vidre sense reducció (índex de refracció 1.5): Aquests vidres estan indicats per a graduacions fins a +/- 2.00 diòptries.
Cristalls amb una reducció (índex de refracció 1.6): Aquests vidres són molt més fins que els de grossor estàndard, per la qual cosa són molt més lleugers. Són lents ideals per a ulleres a l’aire o sense muntura per la part de baix ja que són una mica més durs que els cristalls sense reducció. Indicats per a graduacions entre +/-2.00 i +/-4.00 diòptries.
Vidres amb dues reduccions (índex de refracció 1.67): Ideals per a graduacions entre +/-4.00 fins a +/-6.00 diòptries.
Vidres amb tres reduccions (índex de refracció 1.74): Actualment és el vidre més reduït que hi ha dins de les lents orgàniques. Indicat per a graduacions majors a +/-6.00 diòptries.
Vidres amb més de tres reduccions (fins a índex de refracció 1.9): únicament es poden fabricar amb cristall mineral, ja que aquest admet més reduccions que l’orgànic.

Aquest apartat és orientatiu, ja que l’índex de refracció idoni per a cada persona ve donat per la combinació de DIP (distància interpupilar), graduació, forma de la muntura, material de la muntura i inquietuds estètiques de l’usuari.

Tipus de vidres segons la geometria

Lents monofocals: se caracteritzen per tenir únicament una distància focal, es a dir, una sola graduació.

Lents multifocals: a partir dels 40/45 anys apareixla presbícia o comunament anomenada “vista cansada”. Com a solució per a aquestos casos entren en joc els següents tipus de lents:

Lents bifocals: es fan servir per corregir la visió de lluny(situada en la part superior de la lent) i la visió de prop (situada en la part inferior). Els seus inconvenients són bàsicament tres: no hi ha zona de visió intermitja ( o es veu de lluny o es veu de prop), hi ha un salt d’image (al mirar per la part de prop la imagen s’engrandeix) i finalment, és menys estètica que la lent progressiva, ja que la lent bifocal té una ralla de separació de zones lluny/prop.

Lents progressives: són les més utilizades per usuaris amb presbícia ja que no poseeixen la antiestètica ralla del bifocal o la transició entre la zona de lluny i la zona de prop es progressiva, passant per la zona intermèdia. Com a contrapartida, els progressius tenen zones laterals en la lentamb aberracions. És per això que h ha molts disenys de progressius segons el seu camp de visió i la forma de fabricació.